Vaig néixer entre llanes i fils. La meva mare sempre ha tingut aquesta passió i jo l'he heretada, és clar. De ben petita recordo com cabdellàvem les troques de llana de colors dels jerseis gruixuts d'hivern. Després, de més joveneta, vaig agafar encara més afició a la botiga de la Núria, on vaig treballar i aprendre milions de coses. Allà em van ensenyar a fer minvats, a enganxar les mànigues, etc. Després d'això ja sempre més m'he sentit com peix a l'aigua entre llanes i fils.
dijous, 26 de juliol del 2012
Jersei per a l'Oriol
Aquest estiu he fet un jersei de bebè per a l'Oriol, el tercer fill de la Isabel. Fer jerseiets de mitja per a nadons és tasca fàcil i gratificant. Primer de tot, perquè totes les peces són menudes i acabes aviat, però sobretot és com tornar a preparar-te per tenir un nadó a casa. I no és que en tingui ganes, jo ja he fet la feina i els tinc mig crescudets. Tenir a les mans el fil de cotó tan blanc, cosir les manigues tan petites i saber que quan aquest jersei el porti l'Oriol farà aquella olor tan especial fa que tornin els records més dolços.
La Isabel va estar molt contenta i jo també d'haver-li fet. Ara ja tinc ganes de veure'l posat al petit de la casa.
Etiquetes de comentaris:
punt de mitja,
records,
regals
Ubicació:
Begues, Catalunya
divendres, 20 de juliol del 2012
Coses petites amb ganxets gruixuts
Aquest estiu he descobert el "trapillo" i que de ganxets n'hi havia de moooolt gruixuts. He fet algunes proves: cabassets, bosses de mà, bosses més grans, cistellets... I tot, o gairebé tot, ho he regalat. Tinc aquesta debilitat: quan una faig una cosa i m'agrada, de seguida trobo el destinatari perfecte. A tothom que li he regalat alguna d'aquestes peces li he demanat una fotografia a canvi, per fer aquesta entrada, però encara les espero. Aquesta entrada tindrà doncs la imatge d'un petit cistell, potser massa petit per collir llimones. I quan m'arribin les fotografies promeses les penjaré, de veritat.
Com que una bona amiga, que s'havia aficionat al trapillo abans que jo, em va encarregar que li fes unes fotografies de les seves creacions, també les penjaré. Segur que a ella no li importa, oi Elena?
Ubicació:
Begues, Catalunya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)