
Crec que hauríem de fer servir més la llana de jerseis que ja no utilitzem. Aquest hivern vaig decidir que volia donar l'oportunitat a aquell jersei que ja no em posava, de tornar a sortir al carrer. La meva mare de seguida es va convertir en la meva còmplice. Ella se'l va emportar i el va desfer, en va fer cabdells i després troques, que va rentar i esbandir molt bé amb aigua de pluja. La llana va tornar a revifar, amb aquesta dedicació qui no ho fa. També vam haver de trobar el botó adequat que va sortir d'una caixa de tresors amagada al fons d'un armari. I aleshores vam fer el coll.
El patró és senzillíssim:
Muntem 70 punts i fem canalé de dos i dos. Dos punts del dret i dos punts del revés. Quan portem uns 6 centímetres fem un trau al començar la passada de la següent manera: fem els quatre primers punts i matem els dos següents, passant el punt per sobre de l'anterior. A la passada següent quan arribem aquí augmentem els dos punts que abans ens hem menjat, posant-los a l'agulla tal com ho fem quan comencem. Continuem fent dos punts del dret i dos del revés fins més o menys 25 centímetres de llargada. Cosim el botó i ja tenim el coll amb història.
I no us penseu que el fred ja és fora, perquè ja sabeu... Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot.