Temporada de bolets

Com m'agrada anar a buscar bolets. Caminar per la muntanya de Begues en companyia de la família, sobretot del meu pare, i sentir l'olor de bosc, d'humitat i de BOLETS. Els que més m'agraden són els rovellons, però també m'agraden les llenegues i els fredolics. A casa, tots tenim un olfacte especial per trobar-ne.

Aquest any he après a fer-ne de ganxet i trobo que me n'he sortit prou bé. El patró el vaig treure d'una revista, que em va deixar l'Elena, "Amigurumi" de l'Ana Paula Rímoli. Els patrons són molt senzills i estan molt ben explicats. Podeu consultar el seu bloc: http://amigurumipatterns.blogspot.com.es i també el seu compte a Raverly: http://www.ravelry.com/designers/ana-paula-rimoli Hi ha tota mena de curiositats: animalons, bolets, verdures... Aquest bolet, que ja veieu que és un reig bord o "amanita muscària", el vaig fer a petició del meu fill Biel, per col·laborar en la decoració dels passadissos de l'escola. L'escola es va convertir en un magnífic bosc, feia molt de goig. Però en aquest cas, els bolets no eren al terra sinó als sostres. Penjaven meravellosos bolets per tot arreu, de tot tipus i amb tots els materials imaginables.

 

Què es pot fer amb una pedra?

A vosaltres no us passa que a l'estiu tot és font d'inspiració? A mi sí. Això d'estar de vacances em fa veure idees en qualsevol lloc. 

Com a bona filla de picapedrer, sempre em fixo amb les pedres: les grans, les petites, les fines, les rugoses, les rodones, les punxagudes, les fosques, les clares...

Doncs aquesta pedra fosca, que vaig trobar a la vora del mar, em va fer venir la idea de fer un collaret. Ja n'havia vist algun a les xarxes i de seguida m'hi vaig posar. No vaig poder parar fins que el vaig tenir fet i posat. Aquell vespre vaig sopar amb una pedra al coll!!!

L'espígol de l'estiu

Com cada estiu l'espígol de casa ha florit, l'he collit, deixat assecar i triat. Mentre feia tot aquest ritual, anava pensant com podien ser les bossetes d'aquest any i vaig començar per aquesta tan acolorida. Tenia una mostra extreta d'Internet que no havia fet mai i que volia provar de fer. Vaig veure que era un punt ideal per a les bossetes d'espígol i ja no vaig poder parar. 

Ja se sap que quan en portes una de cap és difícil que et vingui la son. Al vespre la vaig fer i l'endemà amb el Lluc, el meu fill gran, la vam omplir dins d'un saquet de roba i ja només va fer falta tancar-la amb punt de cranc i llestos!

Les bosses de l'any passat van ser de roba i les vam fer col·laborativament amb la meva mare #petitsgransplaers. Això sí que és un plaer i dels grans. 

Jersei per a l'Oriol

Aquest estiu he fet un jersei de bebè per a l'Oriol, el tercer fill de la Isabel. Fer jerseiets de mitja per a nadons és tasca fàcil i gratificant. Primer de tot, perquè totes les peces són menudes i acabes aviat, però sobretot és com tornar a preparar-te per tenir un nadó a casa. I no és que en tingui ganes, jo ja he fet la feina i els tinc mig crescudets. Tenir a les mans el fil de cotó tan blanc, cosir les manigues tan petites i saber que quan aquest jersei el porti l'Oriol farà aquella olor tan especial fa que tornin els records més dolços.

La Isabel va estar molt contenta i jo també d'haver-li fet. Ara ja tinc ganes de veure'l posat al petit de la casa.

Coses petites amb ganxets gruixuts

Aquest estiu he descobert el "trapillo" i que de ganxets n'hi havia de moooolt gruixuts. He fet algunes proves: cabassets, bosses de mà, bosses més grans, cistellets... I tot, o gairebé tot, ho he regalat. Tinc aquesta debilitat: quan una faig una cosa i m'agrada, de seguida trobo el destinatari perfecte. A tothom que li he regalat alguna d'aquestes peces li he demanat una fotografia a canvi, per fer aquesta entrada, però encara les espero. Aquesta entrada tindrà doncs la imatge d'un petit cistell, potser massa petit per collir llimones. I quan m'arribin les fotografies promeses les penjaré, de veritat.

Com que una bona amiga, que s'havia aficionat al trapillo abans que jo, em va encarregar que li fes unes fotografies de les seves creacions, també les penjaré. Segur que a ella no li importa, oi Elena?

Per començar, una bona tassa de te

Una de les coses que m'acompanya gairebé sempre quan faig mitja és una bona tassa de te.

Ja fa temps que el te el compro per internet a http://www.amorporelte.com. És una empresa amb seu a Alacant i que en 24 hores prepara la comanda i te l'envia. Si fas més de 40 euros de compra els ports són gratuïts. Us aconsello que ho proveu, es poden fer comandes compartides amb les amigues. Ja sabeu que allò que es comparteix és sempre millor.

Un dels tes que no falta mai a la meva comanda és el Feng Shui. Fa que el moment de prendre el te sigui plaent i màgic. És un dels tes que em fa sentir millor. I en aquest estat, ja podem engegar allò que estem fent. Agulles a la mà i endavant amb la feina.

I ara m'han agafat ganes de fer-me una bona tassa de te.

Roses i poemes per Sant Jordi

Per Sant Jordi: un poema i una rosa. Aquest va ser el nostre eslògan el passat dia de Sant Jordi.

 

Sant Jordi és un dia molt assenyalat per a tots els catalans i catalanes. Per a mi té connotacions molt especials: de nostàlgia, d'enyor i evidentment de festa i alegria. 

Enguany des del taller de la Xarxa d'Intercanvi de Coneixement de Begues vam decidir fer moltes roses i oferir-les a les persones que participaven en el taller de poesia: Una font de poemes que es va dur a terme al passeig de l'Església. Ens vam posar a treballar i en pocs dies ja n'havíem fet una pila i de tots colors i mides.

Les roses just després de sortir del "forn" i a dos dies de Sant Jordi

Les il·lusions s'encomanen, la poesia eixampla l'esperit i el fet de compartir tot això amb persones meravelloses fa que aparegui l'instant màgic. Això és el que va passar el passat dia 23 d'abril al centre del poble.

Segur que l'any vinent repetirem.

Coll fet amb l'ànima de les millors dones

Aquest coll té una història o millor dit moltes històries. La idea ha sorgit del taller de llanes de la Xarxa d'intercanvi de Begues (totes som dones i amb empenta), l'Elena va demanar a la Mar (la companya amb més glamour de la feina) que ens portés el patró model, està fet amb llana reciclada (d'un dels meus jerseis preferits i que se'm va encongir) i el botó és d'un abric de quan la meva mare tenia 20 anys. A més, la meva estimada Alícia de seguida se'l va posar i es va deixar fer aquesta foto.

Crec que hauríem de fer servir més la llana de jerseis que ja no utilitzem. Aquest hivern vaig decidir que volia donar l'oportunitat a aquell jersei que ja no em posava, de tornar a sortir al carrer. La meva mare de seguida es va convertir en la meva còmplice. Ella se'l va emportar i el va desfer, en va fer cabdells i després troques, que va rentar i esbandir molt bé amb aigua de pluja. La llana va tornar a revifar, amb aquesta dedicació qui no ho fa. També vam haver de trobar el botó adequat que va sortir d'una caixa de tresors amagada al fons d'un armari. I aleshores vam fer el coll.

El patró és senzillíssim:

Muntem 70 punts i fem canalé de dos i dos. Dos punts del dret i dos punts del revés.  Quan portem uns 6 centímetres fem un trau al començar la passada de la següent manera: fem els quatre primers punts i matem els dos següents, passant el punt per sobre de l'anterior. A la passada següent quan arribem aquí augmentem els dos punts que abans ens hem menjat, posant-los a l'agulla tal com ho fem quan comencem. Continuem fent dos punts del dret i dos del revés fins més o menys 25 centímetres de llargada. Cosim el botó i ja tenim el coll amb història.

I no us penseu que el fred ja és fora, perquè ja sabeu... Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot.

El segon barret per al taller de la Xarxa

Aquest barret o "gorro" que també hem fet al taller de la Xarxa d'intercanvi és unisex.

En aquest cas, es comença per baix i podeu fer servir una llana d'un gruix mitjà.

PATRÓ

Amb agulles del 3 ½ muntar 98 punts.

Treballar a punt elàstic 2x2 començant i acabant la passada amb dos punts del dret.

A 5 cm. de llarg canviar les agulles (ara del núm. 5) i fer punt elàstic 1x1, minvant a la primera passada cada 5 punts i 6 punts alternativament 16 vegades 1 punt. Al final n’han de quedar 82.

A 17 cm. de llarg, minvar pel dret de la labor, en una mateixa passada: 8 vegades un minvat simple, de la següent manera: començar 1 punt dret i 1 punt revés, *1 minvat simple, 8 punts tal com es presenten*. Repetir de * a * 7 vegades més i acabar amb 74 punts.

Continuar fent els minvats cada passada del dret de la següent manera, tenint en compte que el primer punt del primer minvat sigui sempre del dret: 1 punt dret i 1 punt revés, *1 minvat simple, 7 punts tal com es presenten*. Repetir de * a *. La següent passada del dret *1 minvat simple, 6 punts tal com es presenten*… Al final han de quedar 10 punts.

Tallar el fil i passar aquest fil amb una agulla llanera per dins dels 10 punts.

Cosir de manera que no es vegi la costura pel dret de la labor.

Punts:

Elàstic 2x2: 2 punts del dret (fil per darrera de la labor) i 2 punts del revés (fil per davant de la labor).

Elàstic 1x1: 1 punt del dret i 1 punt del revés.

Minvat simple: passar 1 punt sense fer clavant l’agulla dreta com si s’hagués de fer al revés. Fer el següent punt del dret. Amb l’agulla esquerra tornar el punt sense fer a l’agulla dreta i passar-lo per sobre del punt dret (és el darrer punt de l’agulla dreta).

Quedarà 1 punt menys en el número total de punts de la labor.

Espero que, encara que el fred sembla que ja se'n va, us animeu a fer-lo i que ens feu algun comentari.

La tarda és meva

Aquesta tarda, com que no havia de tornar a Begues per recollir els nens de l'escola, he decidit anar fins a la botiga Oyambre a comprar material. Ja fa molts dies que vull anar de compres (llanes, agulles noves...) i avui era el dia ideal.

Primer de tot, he anat a dinar al restaurant Joséphine (Pau Claris, 147) ja era tard i gairebé tancaven la cuina, però hi he pogut menjar. Un sol plat però tenia de tot, fixeu-vos:

Després m'he acostat cap a la botiga. Quan feia cinc minuts que remenava entre llanes i fils ha arribat la meva amiga Elena i ens hem anat engrescant. Jo he comprat les agulles Knitpro que volia, dues de circulars i també unes del número 9.

També hem comprat llanes i més llanes (gruixudes, primes, llises, de colors barrejats...). Que bé que ens ho hem passat i quants projectes et passen pel cap quan ets davant d'una troca de llana i d'aquestes meravelloses agulles. Ens han tractat tan bé, que hi tornarem ben aviat. Abans haurem de treballar molt i mostrar-vos, aquí al bloc, la feina feta. Això serà d'aquí a no res...

I per acabar la tarda, me n'he anat a la perruqueria a tallar-me els cabells. Mentre m'esperava i com que les llanes em cremaven als dits ja he estrenat les agulles noves i la llana gruixuda Candy de la marca italiana Adriafils.

He tornat cap a casa guapa i amb un tresor a les mans.

Gorro senzill

La Rita en una tarda molt freda del mes de febrer

Aquest gorro és molt fàcil de fer i en poca estona el podem tenir enllestit. Us aconsello que feu servir una llana d'un gruix mitjà i unes agulles del número 5 o 6.


Es posen 9 punts a l'agulla i seguim fent:

• 1a passada del dret
• 2a passada del revés
• 3a passada: 1 punt de dret i una basta, un punt del dret i una basta... (tota la passada)
• 4a passada del revés agafant la basta pel darrere i fent el punt creuat del revés (així no fem forat)
• 5a passada: dos punts del dret i una basta...
• 6a passada: com la 4a i totes les passades parells fins que s'acabin els augments.
• 7a passada: tres punts del dret i una basta...
• 9a passada: quatre punts del dret i una basta...
• 11a passada: cinc punts del dret i una basta...
• 13a passada: sis punts del dret i una basta...
• 15a passada: set punts del dret i una basta...

A partir d'aquí hem de continuar sense augmentar fins arribar als 22 centímetres de llargada total del gorro. Després tancarem els punts i el cosirem sense que es noti.


En funció del tipus de llana que fem servir tindrem gorros ben divertits i bonics.

Un agraïment per a la meva neboda Rita que ha fet de model per poder-vos mostrar tots aquests gorros.

La febre del punt de mitja

Ja fa unes setmanes que tot el que m'envolta em fa remprendre la meva afició pel punt de mitja. En aquesta primera entrada vull agrair a totes les persones que m'han engrescat en aquesta aventura: les meves companyes del taller de "gorros" que faig per a la xarxa d'intercanvi de Begues, les meves amigues de la feina amb qui contínuament comparteixo aquesta i d'altres aficions i neguits, i la meva mare que sempre és al meu costat per ajudar-me en tot allò que faig o necessito. 

Mentre enceto aquest bloc també he començat a llegir el llibre El club de los viernes de la Kate Jacobs. És un bon començament per engegar Entre llanes i fils, no creieu?