Vaig néixer entre llanes i fils. La meva mare sempre ha tingut aquesta passió i jo l'he heretada, és clar. De ben petita recordo com cabdellàvem les troques de llana de colors dels jerseis gruixuts d'hivern. Després, de més joveneta, vaig agafar encara més afició a la botiga de la Núria, on vaig treballar i aprendre milions de coses. Allà em van ensenyar a fer minvats, a enganxar les mànigues, etc. Després d'això ja sempre més m'he sentit com peix a l'aigua entre llanes i fils.
divendres, 20 de juliol del 2012
Coses petites amb ganxets gruixuts
Aquest estiu he descobert el "trapillo" i que de ganxets n'hi havia de moooolt gruixuts. He fet algunes proves: cabassets, bosses de mà, bosses més grans, cistellets... I tot, o gairebé tot, ho he regalat. Tinc aquesta debilitat: quan una faig una cosa i m'agrada, de seguida trobo el destinatari perfecte. A tothom que li he regalat alguna d'aquestes peces li he demanat una fotografia a canvi, per fer aquesta entrada, però encara les espero. Aquesta entrada tindrà doncs la imatge d'un petit cistell, potser massa petit per collir llimones. I quan m'arribin les fotografies promeses les penjaré, de veritat.
Com que una bona amiga, que s'havia aficionat al trapillo abans que jo, em va encarregar que li fes unes fotografies de les seves creacions, també les penjaré. Segur que a ella no li importa, oi Elena?
Ubicació:
Begues, Catalunya
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I tant que m'agrada que pengis les bosses. Moltes gràcies.
ResponEliminaAra he esbrinat qui eres. Em tenies ben intrigada. Qui deu ser aquesta Dona? hi hauria d'haver pensat de seguida, però ja saps que de dones al nostre voltant n'és ple. Gràcies per cedir-me les fotos.
Elimina