Bijuteria al poder

Aquest estiu tinc ganes de fer collarets, arracades, anells, i tot allò que després podré posar-me a sobre o regalar perquè l'altra persona s'ho posi i ho llueixi.

La meva inspiració és a Pinterest, és clar. En aquest tauler podeu trobar idees que m'han agradat i que en algun moment espero que m'inspirin per a les meves creacions.

http://pinterest.com/rmfdezpi/bijuteria/

Manta Neus

Fa uns dies l’Eugènia ens va portar al taller aquesta manta que havia fet la seva mare fa uns quants anys. A totes ens va entusiasmar i, com ens passa sovint, vam engrescar-nos perquè fos el nostre següent projecte.

Aquesta manta té una història, la de la Neus, i l'Eugènia amb la seva generositat ens l'ofereix perquè nosaltres hi construïm la nostra. 

Ara, cadascuna ha de decidir quins colors vol que tingui la seva manta i hem de fer un quadradet de mostra. Així calcularem quantes troques de llana necessitem i començarem a posar fil al ganxet.

Quan ens vam trobar ahir al taller ja hi havia opinions de tota mena: "jo la faré vermella", "jo també d'un color viu", "doncs jo lila, perquè a la sala m'hi va molt bé"... 

Estic convençuda que cada manta tindrà un estil, un aire diferent que li donarà la seva teixidora, però totes tindran la inspiració de la Neus, la mare de l'Eugènia. Gràcies Neus!

Aquí teniu uns detalls dels quadradets:

   

Temporada de bolets

Com m'agrada anar a buscar bolets. Caminar per la muntanya de Begues en companyia de la família, sobretot del meu pare, i sentir l'olor de bosc, d'humitat i de BOLETS. Els que més m'agraden són els rovellons, però també m'agraden les llenegues i els fredolics. A casa, tots tenim un olfacte especial per trobar-ne.

Aquest any he après a fer-ne de ganxet i trobo que me n'he sortit prou bé. El patró el vaig treure d'una revista, que em va deixar l'Elena, "Amigurumi" de l'Ana Paula Rímoli. Els patrons són molt senzills i estan molt ben explicats. Podeu consultar el seu bloc: http://amigurumipatterns.blogspot.com.es i també el seu compte a Raverly: http://www.ravelry.com/designers/ana-paula-rimoli Hi ha tota mena de curiositats: animalons, bolets, verdures... Aquest bolet, que ja veieu que és un reig bord o "amanita muscària", el vaig fer a petició del meu fill Biel, per col·laborar en la decoració dels passadissos de l'escola. L'escola es va convertir en un magnífic bosc, feia molt de goig. Però en aquest cas, els bolets no eren al terra sinó als sostres. Penjaven meravellosos bolets per tot arreu, de tot tipus i amb tots els materials imaginables.

 

Què es pot fer amb una pedra?

A vosaltres no us passa que a l'estiu tot és font d'inspiració? A mi sí. Això d'estar de vacances em fa veure idees en qualsevol lloc. 

Com a bona filla de picapedrer, sempre em fixo amb les pedres: les grans, les petites, les fines, les rugoses, les rodones, les punxagudes, les fosques, les clares...

Doncs aquesta pedra fosca, que vaig trobar a la vora del mar, em va fer venir la idea de fer un collaret. Ja n'havia vist algun a les xarxes i de seguida m'hi vaig posar. No vaig poder parar fins que el vaig tenir fet i posat. Aquell vespre vaig sopar amb una pedra al coll!!!

L'espígol de l'estiu

Com cada estiu l'espígol de casa ha florit, l'he collit, deixat assecar i triat. Mentre feia tot aquest ritual, anava pensant com podien ser les bossetes d'aquest any i vaig començar per aquesta tan acolorida. Tenia una mostra extreta d'Internet que no havia fet mai i que volia provar de fer. Vaig veure que era un punt ideal per a les bossetes d'espígol i ja no vaig poder parar. 

Ja se sap que quan en portes una de cap és difícil que et vingui la son. Al vespre la vaig fer i l'endemà amb el Lluc, el meu fill gran, la vam omplir dins d'un saquet de roba i ja només va fer falta tancar-la amb punt de cranc i llestos!

Les bosses de l'any passat van ser de roba i les vam fer col·laborativament amb la meva mare #petitsgransplaers. Això sí que és un plaer i dels grans. 

Jersei per a l'Oriol

Aquest estiu he fet un jersei de bebè per a l'Oriol, el tercer fill de la Isabel. Fer jerseiets de mitja per a nadons és tasca fàcil i gratificant. Primer de tot, perquè totes les peces són menudes i acabes aviat, però sobretot és com tornar a preparar-te per tenir un nadó a casa. I no és que en tingui ganes, jo ja he fet la feina i els tinc mig crescudets. Tenir a les mans el fil de cotó tan blanc, cosir les manigues tan petites i saber que quan aquest jersei el porti l'Oriol farà aquella olor tan especial fa que tornin els records més dolços.

La Isabel va estar molt contenta i jo també d'haver-li fet. Ara ja tinc ganes de veure'l posat al petit de la casa.

Coses petites amb ganxets gruixuts

Aquest estiu he descobert el "trapillo" i que de ganxets n'hi havia de moooolt gruixuts. He fet algunes proves: cabassets, bosses de mà, bosses més grans, cistellets... I tot, o gairebé tot, ho he regalat. Tinc aquesta debilitat: quan una faig una cosa i m'agrada, de seguida trobo el destinatari perfecte. A tothom que li he regalat alguna d'aquestes peces li he demanat una fotografia a canvi, per fer aquesta entrada, però encara les espero. Aquesta entrada tindrà doncs la imatge d'un petit cistell, potser massa petit per collir llimones. I quan m'arribin les fotografies promeses les penjaré, de veritat.

Com que una bona amiga, que s'havia aficionat al trapillo abans que jo, em va encarregar que li fes unes fotografies de les seves creacions, també les penjaré. Segur que a ella no li importa, oi Elena?