Vaig néixer entre llanes i fils. La meva mare sempre ha tingut aquesta passió i jo l'he heretada, és clar. De ben petita recordo com cabdellàvem les troques de llana de colors dels jerseis gruixuts d'hivern. Després, de més joveneta, vaig agafar encara més afició a la botiga de la Núria, on vaig treballar i aprendre milions de coses. Allà em van ensenyar a fer minvats, a enganxar les mànigues, etc. Després d'això ja sempre més m'he sentit com peix a l'aigua entre llanes i fils.
dijous, 26 de juliol del 2012
Jersei per a l'Oriol
Aquest estiu he fet un jersei de bebè per a l'Oriol, el tercer fill de la Isabel. Fer jerseiets de mitja per a nadons és tasca fàcil i gratificant. Primer de tot, perquè totes les peces són menudes i acabes aviat, però sobretot és com tornar a preparar-te per tenir un nadó a casa. I no és que en tingui ganes, jo ja he fet la feina i els tinc mig crescudets. Tenir a les mans el fil de cotó tan blanc, cosir les manigues tan petites i saber que quan aquest jersei el porti l'Oriol farà aquella olor tan especial fa que tornin els records més dolços.
La Isabel va estar molt contenta i jo també d'haver-li fet. Ara ja tinc ganes de veure'l posat al petit de la casa.
Etiquetes de comentaris:
punt de mitja,
records,
regals
Ubicació:
Begues, Catalunya
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada