Aquest coll té una història o millor dit moltes històries. La idea ha sorgit del taller de llanes de la Xarxa d'intercanvi de Begues (totes som dones i amb empenta), l'Elena va demanar a la Mar (la companya amb més glamour de la feina) que ens portés el patró model, està fet amb llana reciclada (d'un dels meus jerseis preferits i que se'm va encongir) i el botó és d'un abric de quan la meva mare tenia 20 anys. A més, la meva estimada Alícia de seguida se'l va posar i es va deixar fer aquesta foto.Crec que hauríem de fer servir més la llana de jerseis que ja no utilitzem. Aquest hivern vaig decidir que volia donar l'oportunitat a aquell jersei que ja no em posava, de tornar a sortir al carrer. La meva mare de seguida es va convertir en la meva còmplice. Ella se'l va emportar i el va desfer, en va fer cabdells i després troques, que va rentar i esbandir molt bé amb aigua de pluja. La llana va tornar a revifar, amb aquesta dedicació qui no ho fa. També vam haver de trobar el botó adequat que va sortir d'una caixa de tresors amagada al fons d'un armari. I aleshores vam fer el coll.
El patró és senzillíssim:
Muntem 70 punts i fem canalé de dos i dos. Dos punts del dret i dos punts del revés. Quan portem uns 6 centímetres fem un trau al començar la passada de la següent manera: fem els quatre primers punts i matem els dos següents, passant el punt per sobre de l'anterior. A la passada següent quan arribem aquí augmentem els dos punts que abans ens hem menjat, posant-los a l'agulla tal com ho fem quan comencem. Continuem fent dos punts del dret i dos del revés fins més o menys 25 centímetres de llargada. Cosim el botó i ja tenim el coll amb història.
I no us penseu que el fred ja és fora, perquè ja sabeu... Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot.
